ALLS CUITS MAI COUEN

Un any

11 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 17 de desembre 2006 @ les 11:26 p. m..

Aquesta setmana aquest bloc celebra un any d’existència. Algú pot pensar que un any és poc, però si un es para a observar totes i cadascuna de les coses que duren tan sols insants, hem d’acceptar que en un any passen moltíssimes coses i que aquest espai virtual n’és un exemple. Un any de bloc que conté mirades, que conté petons, que conté paraules, que mira aquell passat, que es prepara pel futur, que ens ensenya i aprenem, que es fa preguntes i que dóna despostes, ens fa riure i tal vegada tremolar.

Gràcies a a tú que et llegia, primer per curiositat, després com un costum, més tard un vici i mica en mica m’anares inflant les ganes de fer-ne un.

Així és com va nèixer Si parlo dels teus ulls conegut en l’actualitat com Alls cuits mai couen.

I serem ensenyats per ensenyar a la resta (no és cap versicle de la bíblia), i així vas nèixer tú , que no t’oblides de mantenir aquell somriure a la cara i tú que encara tens pocs dies de vida.

Però com totes les coses hi ha d’haver una font que les mantingui…

Gràcies:

Per dur-me pels millors restaurants, i gaudir dels millors moments musicals, per ser tant bon culé!!

Per ser tant incistent, per ser allà on vaig, per trobar-te a la sopa, pels teus post rebels, per no entendre aquells que escrius en anglès, per ser English-friendly, per dir-te com el sabó de rentar la roba!!!

Per fer-me veure més enllà d’un cos i d'una persona física, per analitzar les coses, pel teu bon gust musical, per les imatges d’aquells països, per ser compatible en signe, per tenir converses trascendentals, per fer-me aquell pessigolleix amb els teus escrits, per ser home de moltes peces!

Per aparèixer en els meus pensaments: quan el tren arriba amb retràs, quan no arranca, quan es queda mitja hora en un tunel, quan la màquina de l’estació se’m menja el bitllet, quan algú em demana un horari de trens ( ¿per a què?) i per quan em robin la cartera

Per fer que entengui millor la mare, per tenir tanta paciència, per ser tant transparent.

Per fer-me esperar tant per llegir un “nou post”, per fer-me riure, per imaginar-te amb les teves històries, per intentar veure’t a la tele.

Per haver-hi tantes coïncidències!!, per escriure tan bé, i cavilar i proposar dilemes, i per la xocolata, el mar i els contes, i la fantasia.

Per ser tant modern, per estar sempre a la útlima, per tenir un xat XX, per posar els millors clips, per tenir una bandeja de missatges

Per haver ressusitat, per continuar fent les teves rimes, per existir, per no veure-ho clar.

i a tú, tú, i tú, i tú , també tú, tú, i tú, tú i tú, ah! i tú, tú, tú, ......

A tots gràcies.

Perquè enganyar-nos, un bloc és viu quan la gent hi interactúa!!

i a aquells que sense blog, un dia em suggeriren voluntariàment o sense voler algun sentiment que vaig poder transcriure....

Etiquetes de comentaris: aniverssari, any, blog

Es de nit, vas caminant pel bosc i sents un soroll, que fas?
	Dius: hola? Que hi ha algu? Eoooeooo?
	T'amagues i observes des d'un lloc estrategic
	Agafes el mobil i truques perque algu et vingui a buscar, en el fons ets de ciutat.
	Continues caminant, que esperaves? que hi hagues un silenci sepultral al bosc?
	Corres cames ajudeu-me!

pollcode.com free polls

ALLS CUITS MAI COUEN

Un any

Últims

Arxius

Blogs que visito

Enllaços