Em sobren els “quartos”
12 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 06 de febrer 2007 @ les 10:34 p. m..
Sóc imbècil.
Allà passo el bitllet per sortir, i “pipipipipi” no me’l agafa…. Ho torno a provar “pipipipipi” tampoc, merda, és nou i ja no xuta.
Merda! Sa màquina ja m’ha fet la pirula. M’ha venut un tiquet d’una zona per un de tres!!!
Indignada, puta RENFE, me’n vaig al paio que guarda la sortida.
- Miri que m’ha passat això... bla bla bla
- Surti per aquí hi vagi a atención al cliente.
Els explico tot el rotllo.
- 20, 70
- La t-10 de 3 zones val 19,00
- Què?
- El que a vosté li ha passat, es que ha comprat 3 tickets d’una zona en comptes de 1 ticket de 3 zones.
- Com?? Però si jo només tinc una t-10
- Doncs les altres dues te les has deixat allà
Ma cagun! Acabo de regalar dos t-10 al afortunat que ha passat per aquella màquina!
I a sobre he perdut 20 euros!!!! I ara tinc una t-10 d’una zona que no em serveix per res, o si?
Etiquetes de comentaris: regalo t-10, renfe, sóc imbècil, sóc rica
Nocturnitzant
9 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 27 de gener 2007 @ les 4:32 p. m..
Tot i que em resulta més sortir de copes on visc (per qüestions econòmiques) ahir al final em vaig engrescar per anar a Barcelona.
Per celebrar que haviem acabat exàmens i coses d’aquestes.
Vam anar a la razz, bailoteo, miradetes , i sinó digueu-li a la marina que va fer troballa d’un fòssil del cretaci i a més d’orígen francès!!!
El paio era un guaperes. Alt i de cabells rossos, si… però una mica passat i no de rosques, en fi… ( deixo explícitament escrit que no va passar res amb el francès)
A l’hora de tornar agafem el metro, jo només tinc una parada, de marina a arc de triomf i allà el tren i cap a casa. Però aquelles hores jo portava una son acumulada força considerable i anava fent dormides periòdiques durant el trajecte.
Dormo, em desperto i estic a Sant Adrià de Besós. Dormo, em desperto i estic a Ocata.
Dormo, em desperto i estic a Vilassar. Dormo, (Dormo? Però emma que fas? Que només et queda una parada!!!!) em desperto en un paratge desconegut, merda!!!
I jo que fardava de no haver-me adormit mai al tren i mira….
- Perdoni, a on estem? – fregant-me els ulls i dirigint-me al que tenia sentat al davant que encara estava en un estat més deplorable.
- Sant Andreu. – sense vocalitzar i treient-se les lleganyes.
A veure, Sant Andreu, Sant Andreu….. Llavaneres! Sóc una dona amb sort i només m’he passat una parada de llarg, baixo del tren com un llamp!
Un cop a l’andana miro a la dreta i no veig escales… miro a l’esquerra i tampoc. Se’m passa pel cap travesar pel mig de la via, però me’n desdic al imaginar-me dormida allà al mig en una d’aquestes dormides periòdiques que portava.
Buscant buscant trobo unes escales que em condueixen al costat oposat, via 2 direcció Mataró. FA UN FRED IMPRESSIONANT. I a més a més anava amb una faldilla de mides curtes i es clar…la gelor m’arrivaba a TOT arreu… entro dins l’estació no fos cas que l’endemà se’n trobessin dos d’emmes. Allà m’esperen els compatriotas, i companys de viatge, usuaris de la RENFE com jo i per tant víctimes.
Un home d’uns 60 anys amb gabardina (si gabardina… compris un abric siusplau, que no veu el fred que fa??), al costat un gambià amb gorro i auriculars, i al davant un paio de color vermell amb mostatxo i guants d’aquells que no tenen dits, un gorro, una bufanda, un abric plomat: aquest si que anava ben equipat…. I després jo, amb la meva mini i l’abric vermell i cruixint de dents.
- Hace frío. – Sentencia el gambià
Ens girem tots vers ell i ens el mirem amb cara de felicitar-lo per l’esforç mental que acaba de fer. Però acabem fent-li un si amb el cap.
Em trec un piti de la bossa (l’últim piti del paquet) i està trencat, me les arreglo per fumar-me’l.
- A que hora passa el tren? - Em pregunta el tio de la indumentària d’hivern.
- Poco, poco. – Li contesto fent-me la entesa.
“Que sé jo quan passa el tren, no sóc de llavaneres, és dissabte i això es RENFE, i sàpiga senyor que com que no té un jet esperant-lo a la porta de l’estació tant li és l’hora que li passi el tren perquè no té cap altre alternativa.”
Bé, m’acabo el piti malalt, i espero el tren amb els meus colegues, que trist acabar una nit esperant mitja hora un tren a una estació de mala mort i amb un fred de mil dimonis. Però m’ha servit per fer un post, veus…
PD. Felicitats, has arribat al final del post kilomètric, no et faré llegir més una cosa tant llarga, gràcies per la teva atenció i bona tarda.
Etiquetes de comentaris: festa, llavaneres, nit, razz, renfe
Els botones de la renfe
3 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 30 de desembre 2006 @ les 3:03 p. m..
Mira que dóna de si el tema renfe...
Jo que agafo dia sí dia també els magnífics trens d'aquesta companyia, altre cop em sorprenc. M'explicaré.
Fa cosa de setmanes que ronden pels trens un individus semblants al botones sacarino, amb un lletreret de color lila penjat a la solapa de la jaqueta vermella que simbolitza informació ( la i aquella de les oficines de turisme).
El cas és que els payos es dediquen a anar amunt i avall de tren, com si s'exhibissin (ara no sé com s'escriu aquesta paraula).
Dedueixo que és un nou sector d'empleats amb l'objectiu de satisfer les consultes de la gent. L'efecte és que ningú els fot ni p*** cas. A voltes van mirant a la gent, i a vegades passen com si el vagó estigués buit.
M'imagino que és una nova tàctica de la companyia per solucionar els problemes de renfe. Deuen voler millorar la seva imatge de transport públic de rialla.
Que se suposa que li he de preguntar al tio? Quantes parades falten per barcelona-sants? O si a la pròxima estació s'atura el tren? Si jo això ja ho sé!!!
Si jo el que vull és que arribin a l'hora que toca!!! I una mica menys atapaïts a poder ser.
La situació actual de renfe és una mica millor que fa uns mesos tot s'ha de dir, però ara resulta que tenim un revisor que passa cada... (els diumenges al matí, i a vegades) i l'exèrcit vermell que ben bé que fan no ho sé!!!
... i això que se'm acudeixen varies "feinetes" per assignar-los.
