Coses que m'expliquen
3 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 26 de novembre 2007 @ les 9:20 p. m..
Quan el va aconseguir, en la convivència va descubrir que aquell home era molt diferent de la idea que ella en tenia a priori… li havia otorgat sense voler atributs que no posseïa.
Al mateix temps, un altre home al que feia temps que coneixia va començar a captar la seva atenció? Quina era aquella sensació tant extranya que l’envaïa? Notava que volia estar aprop seu. I mica en mica es van anar apropant, i es van veure tal com eren. Ella adoraba la seva bondad i ell es maravellava de la seva alegria. Amb poc temps van aprendre a estimar les qualitats de l’un i de l’altre, aquesta vegada sí, tangibles i reals.
Sense enamorament previ, és van anar seduint l’un a l’altre amb allò que tenien. I ella va deixar aquell home que li havia ocupat els somnis i al qual tant havia idealitzat per quedar-se amb aquest últim.
UNa història preciosa, i és que al final, el que importa és el que ens fa sentir l'altra persona, no el que ens imaginem que ens fa sentir. Felicitats per la teva amiga, i la frase és encertadíssima, m'agrada, d'alguna manera... crec que sempre he pensat així.
Moltes vegades ens enceguem amb el que volem veure, fins a perdre el món de vista... És bonic saber que hi ha algú que ha aconseguit sentir-se viva novament, i veure-hi!
I és que a vegades aquestes són les coses que fan que siguem infeliços, otorgar caracteristíques a altres persones, que no són reals, i per tant ens creem falses expectatives!!