Hi ha qualitats i qualitats.
Però us he de confessar que últimament m'agafo del braçet amb la paciència, i em va prou bé.
Sempre he estat un tant mogudeta, impacient, llançada, torracollons també!! (sobretot de petita)
Intento ser més capguardada.
Quan s'acostava un afer important en la meva vida, no parava de donar-hi voltes per apropar-me tant com pogués al dia esperat, encara que no fos en prescència. Això em creava una situació de neguit constant que repercutia en els meus.
Però això no és tot, a més, em creava grans prescpectives de com seria el moment, m'imaginava jo allà, en aquella situació i ensajava la meva actuació.
Senyors això només em creà problemes.
Després de les prespectives mig incomplertes o incomplertes del tot, ve la decepció.
Els desitjos insatisfets em provoquen una situació de devallada.
Aquelles colònies que no em deixaven dormir durant una semana i que quan les realitzava resultaven no arribar ni al començament de les meves imaginacions acabaven per crear-me un buit interior, una mena de fracàs.
L'actitud pacient es benvinguda sota la meva teulada.
M'ha fet agafar les coses amb un altre tarannà, amb més calma, m'ha fet ser més observadora i caminar amb peus de...plom?
M'ha ensenyat a no adelantar-me als aconteixements, i rebre'ls per sorpresa (així la sensació és molt millor, us ho asseguro)
Pensar-ho dues vegades avans de donar el pas, i separar molt bé amb aquella linia que travessa lo real de lo imaginari.
Tocar de peus a terra i ser pacients.
Tot arriba, no cal que anem en la seva cerca.
Faig referència a un post del naixement del meu blog que parlava sobre intel·ligència emocional i que té molta relació amb això que parlo ara.
- No fer aquella trucada (encara que es desitji molt si saps que no l'has de fer)
- No dir un t'estimo quan no toca
- No deixar-se endur per la situació (especial atenció persones sensibles)
- Mossegar-se la llengua de tant en tant.
- Somiar només quan es dorm.
- Llançar-se només quan no porti conseqüències
- Si es té un antull, deixar passar l'estona, un cafè?
Fa uns mesos que dormo més tranquila, gràcies.
OLD HABITS DIE HARD
I thought I shook myself free
You see I bounce back quicker than most
But i'm half delirious, Is too mysterious
You walk through my walls like a ghost
And I take everyday at a time
I'm as proud as a Lion in his Lair
Now there's no denying it, a note to crying it
Your all tangled up in my head
Old habits die hard
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Harder than November rain
Old habits die hard
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Hard enough to feel the pain
We haven't spoken in months
You see i've been counting the days
I dream of such humanities, such insanities
I'm lost like a kid and i'm late
But i've never taken your coats
Haven't no block on my phone
I act like an addict, i just got to have it
I can never just leave it alone
Old habits die hard
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Harder than November rain
Old habits die hard
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Hard enough to feel the pain
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Harder than November rain
Old habits die hard
Old soldiers just fade away
Old habits die hard
Hard enough to feel the pain
And I can't give you up
Can't leave you alone
And its so hard, so hard
And hard enough to feel the pain
Old habits die hard...
interessant...
pero aixo de "Tot arriba, no cal que anem en la seva cerca", no ho acabo de veure clar del tot...
Besito
Seguint l que diu n Sergi: Llegir "Teoria de Cossos", de Salvador Sostres.
SERGI! ostres doncs sí que arriba sí, al final si... (m'he comprat més roba, jeje)
Pol en sostres té uns articles molt bons, no en sabia res del libre, ho faré!!
ufff molta informacio i poca estona!
sta be tocar d peus a terra... pro q maco es imaginar i llançarse a laventura d tan en tan!