Va sentir el mateix que jo?
10 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 18 de gener 2007 @ les 8:32 p. m..
Hi ha pensaments que de tant en tant se’m repeteixen. Preguntes que com per art de màgia tornen a formular-se dintre el meu cervellet.
L’últim en qüestió venia del fet que a vegades compartim moments preciosos amb algú, i és aquí on rau l’error de l’afirmació.
I no ens parem a pensar que potser si que compartim, però que preciosos ho són des de la nostra prespectiva.
Estic parlant d’aquelles vivències que per algún motiu o sense més, et deixen sense alè i que potser per a la nostra companyia no han significat el mateix.
Has anat a prendre un cafè, amb una companyia excelent, la seva mirada t’ha semblat “foradadora”, el cor t’anava a cent i tot i així per a l’altre no ha deixat de ser una simple tarda.
O bé un petó que recordes, o una caricia, que recordes amb plena nitidesa, i que et va fer tremolar, i sempre et preguntes el mateix. Va sentir el mateix que jo?
Tot plegat dóna un cop més la raó a que l’amor, els sentiments, són alguna cosa psicològica o química i és per això que a vegades costa encertar-la amb algú.
Allò que vius i sents és només teu.
Etiquetes de comentaris: neurones, preguntes, sensacions
