ALLS CUITS MAI COUEN

Ella

Mani, m’estimes?

Doncs clar.

I com pots estar-ne segur?

Doncs no ho sé, però ho estic.

Pero jo també podria ser qualsevol altra.

No..

Per què no?

Perquè tu ets la millor.

La millor què?

Doncs la millor noia.

De totes les noies?

Doncs clar.

I com pots saber-ho?

Ho sé i prou.

T’ho sembla

D’acord, m’ho sembla.

Ho veus.

El què?

Que no n’estás segur.

Escolta, que t’has tornat boja o què?

I si mai m’haguéssis conegut?

Llvors què?

Que ara li estaries explicant això a una altra.

No fa falta que ho diguis si no vols escoltar-ho.

No vull escoltar res, vull saber què sents.

Molt bé… Sento … sento que tú ets la millor.

Els teus sentiments. Quins són els teus sentimens?

Doncs jo.... el cor.

I que et diu? : "Oh Mani, és aquella d'allà!?
Exacte.

I tu li dius: Vale, moltes gràcies per la informació, fins la pròxima, adéu!?

Exacte.

I tu fas tot el que et dicta el teu cor?

Bé, ell no diu res, que sé jo!... Simplement, sent.

I ara que sent?

Sent que hi ha algú que s'entesta en fer preguntes estúpides!

Oh va... No m'estàs prenent seriosament.

Lola, però què et passa? Què estàs pensant en deixar-me?

Mmm, no ho sé. Em sembla que ho he de decidir.

Ell

Lola?

Mm?

Si de cop i volta morís, tu que faries?

No et deixaria morir.

Bé, si estigués malalt y sense possibilitat de salvació?

Jo en trobaria una.

Oooh, contesta d'una vegada. Estic en coma i el metge em dona un dia de vida.

Et portaria al mar i et posaria dintre l'aigua: terapia de xoc.

D'acord, però i si em morís de totes maneres?

Pfff, que vols que et digui?

Digues el que et sembli.

Et portaria a una illa i tiraria les teves cendres al vent.

I després?

I jo que sé! Quina pregunta més tonta.

Jo si que ho sé. Després m'oblidaries.

Mai.

Si, itan que si. O no podries seguir vivint. Les primeres semanes estaries molt trista, segurament. Això no és dolent. Tots estan molt afectats i la commoció és general. Tot resulta tan trist i els fas una pena horrorosa a tots. Però llavors pots demostrar-los lo forta que ets en realitat. Quina dona més estupenda, diràn llavors. Quin control que té i no es passa el dia plorant, ni es posa histèrica. I llavors apareixerà aquest noi tant simpàtic, el ulls verds, que resulta que és super sensible, que t'escolta dia rere dia i que es deixa portar on a tu et ve de gust. I li podràs explicar lo malament que et sents i que ara has de cuidar de tu mateixa, que no saps lo que faràs amb la teva vida i bla, bla, bla. Fins que per fi un dia acabaràs amb ell i m'oblidaràs.

Mani.

Què?

Doncs que encara no t'has mort.

Etiquetes de comentaris: cinema, lola, pelis