ALLS CUITS MAI COUEN

Hi ha converses a la vida que te les pots estalviar. Si. I no parlo d’aquelles en que hom (un veí) entra a l’ascensor i et diu: Fa bon dia eh? I tu li respons: Si, ja fa caloreta!! I ell et diu: Aviat amb maniga curta eh? Que tu penses: no, em posaré l’abric i la bufanda si et sembla. Però calles, perquè tot i semblar estúpides, aquestes converses són necessàries per la bona convivència amb la societat i pel “bon rotllo”, oi que si?

Vull parlar de converses no banals entre dues persones i que no porten enlloc.

- Com es menja en aquell restaurant?

- Bé.

Bé. El tio et diu que: Bé. Quina mena de resposta és això? Què vol dir bé?

Que hi puc anar? Que la relació calitat preu és bona? Que tenim els mateixos gustos pel menjar tu i jo?

Però si tu ets dels que estas acostumat als Mc Donalds, t’haurà semblat que t’han servit “delicatessen” però és que jo tinc el morro fi, saps?

I clar, tu hi vas, i t’endús un disgust. Ara vas a tot arreu amb la michelin.

O per exemple:

- Que m’estimes?

- Sí.

a) Sí. ( i així calles i ja no m’ho tornes a preguntar)

b) Sí. (però menys que tu i et contesto perquè ets una pesada)

c) Sí. (no tant com tu, tinc que practicar-ho)

d) Sí. (més que tu segur, jo quan estimo sóc insuperable)

Com que amb els “t’estimo” hi ha molta ambigüetat, l’home (en gèneric) que és un ser molt intel.ligent va recorer a l’ús de frases cutres per tal d’afinar una mica més:

Si, t’estimo fins les estrelles, fins a l’infinit, més que tú, fins que em mori, per sobre de tot, més que a Déu (n'hi ha per a tots els gustos), menys que ahir i més que demà, des que vaig nèixer, etc.

Una altra:

- Quan tornaràs?

- Aviat.

De quina franja horària és aviat? Hi ha gent que de per sí és poc precisa. Llavors cal carregar-se de paciència i practicar l’error i l’assaig per tal d’arribar a interpretar el significat de les respostes.

PD: Sí. Sóc un monstre insensible, i què? (crítiques i insults a “comentaris”, com sempre ;))

Etiquetes de comentaris: converses, escrits