Hi ha converses a la vida que te les pots estalviar. Si. I no parlo d’aquelles en que hom (un veí) entra a l’ascensor i et diu: Fa bon dia eh? I tu li respons: Si, ja fa caloreta!! I ell et diu: Aviat amb maniga curta eh? Que tu penses: no, em posaré l’abric i la bufanda si et sembla. Però calles, perquè tot i semblar estúpides, aquestes converses són necessàries per la bona convivència amb la societat i pel “bon rotllo”, oi que si?- Bé.
Que hi puc anar? Que la relació calitat preu és bona? Que tenim els mateixos gustos pel menjar tu i jo?
Però si tu ets dels que estas acostumat als Mc Donalds, t’haurà semblat que t’han servit “delicatessen” però és que jo tinc el morro fi, saps?
I clar, tu hi vas, i t’endús un disgust. Ara vas a tot arreu amb la michelin.
- Sí.
a) Sí. ( i així calles i ja no m’ho tornes a preguntar)
b) Sí. (però menys que tu i et contesto perquè ets una pesada)
c) Sí. (no tant com tu, tinc que practicar-ho)
d) Sí. (més que tu segur, jo quan estimo sóc insuperable)
- Aviat.
PD: Sí. Sóc un monstre insensible, i què? (crítiques i insults a “comentaris”, com sempre ;))
Tant de bo existís un diccionari per interpretar aquesta mena de respostes... I moltes altres coses!
jaja k bo!
també quan preguntes:
- Hola, k tal tot?
i la resposta... - ueno, mira.
a veure com que ueno?? tot va be o fatal??? però ueno mai!!! jaja m fa com una mica de ràbia aquesta resposta de ueno... xD
apa que vagi be emma!
hi ha coses que no s'han de preguntar (és que ens les haurien de dir directament, ostres!!!)
de tota manera, és com preguntar a un estudiant:
- Com va el curs?
sempre, sempre sempre, et dirà:
- uè
On "uè" no saps si vol dir bé, psè, o uèeee, quin tema m'has anat a preguntar tu ara!
( que la teva generació no conegui Cat Stevens deu ser normal...però veig que si que coneixes Allan Parsons - ja és alguna cosa- anem bé, hehehe.. ; )
Són aquelles respostes que no vols sentir a preguntes que no hauries de formular ;)
M'encanta que sempre em facis somriure..
El post genial, i amb tota la raó.. ni monstre insensible, ni res de res.. :)
Un petonàs!!
Res ni de crítiques ni d'insults, Emma! és que el llenguatge o l'ús que en fem sovint és poc precís...
senzillament genial, m'has recordat un llibre de'n francesc orteu, "psicopatologia conjugal" dut a la tele per en mikimoto i el "doctor soler" un dels capítols tracta el tema "m'estimes?" com una trampa, et transcric les darreres línies del capítol:
"
-T'estimo.
Què li hem de dir?
-Jo també.
No cal que hi reflexionem. No cal que meditem si realment és la millor manera de definir la nostra relació. Cal dir -jo també- i acabar la conversa.
De fet, sempre que algú ens digui -t'estimo-, nosaltres hem de correspondre utilitzant el formalisme -jo també-, encara que només sigui per cortesia.
El -jo també- és com l'antivirus que activem a l'ordinador rutinàriament cada cop que l'encenem. Sembla que no serveixi de res, però fer-lo srvir de manera sistemàtica ens pot evitar problemes."
Francesc Orteu dixit... ;)
"Si, es clar" es la mes tot terreny de les respostes.
A menys que et preguntin si estàs com una cabra.
T´he agafat un dibuix de fa un mes, ¿son teus?.
Respostes per compromis... eks!
COm akella de k tal va tot?
Mira anar fent...
I llavors tu penses i k fas? xD
jajajaj que bo el comentari de l'arare
doncs si, be, a vegades, penso com tu, pero no sempre. Va bé.
Ainalma jo estava pensant més en un Mes Gibson “En que piensan las mujeres”
Adagio: “Apa que vagi bé emma!” ¿?? Com de bé m’ha d’anar dagio? Jejeje XD
Arare, els estudiants són el pitjor cas de tots, pensa que entre el mòbil i la televisió, em penso que han reduït generosament el vocabulari. Si, potser si que acabarem fent “grunyidos” com els postres avantpassats!
Pd40: I sinó, sempre pots preguntar, a quina hora tornaràs!
Onai; a mi m’agrada que tornis a escriure al bloc!
Petjada: Psé… jejeje.
Esteve: En francesc Orteu el llegia força abans al suplement dels diumenges que feia aquelles vinyetes amb gats . És genial aquest home! El llibre me’l llegiré!! Gràcies!!
Toy folloso: o també coses com: està bé, vale, “bueno”. Si alguns són meus, els que es veuen així pintats a mà!
Yrun: jajaja! Destesto els que tal, però son necessaris. A vegades comences una conversa explicant alguna cosa sense saludar o dir “que tal” i la gent s’espanta (comprobat!).
Candela, tu erets de les de Uée?
Marina: t’estàs quedant amb mi? Vull dir, amb això que has escrit,… és molt ambiguu no creus???
I encara gràcies que hi ha converses, encara que siguin curtes... pq aviat tot serà llenguatge sms.
Diga'm romàntic però jo això ho veig com una catàstrofe...
bon post, estic segur de que molts de per aquí deixen comentaris més llargs que no les respostes que donen a moltes de les preguntes que se'ls hi fan..i jo el primer.
jo la pregunta m'estimes? ja...no em mola. si s'ha d dir, ja ho dira. Aixo d preguntar coacciona una mika...
i els: "t'estimo" "jo també" o "igualment" per no dir-ho... això només és cosa d'homes
Espero no ser l'únic que ho ha vist:
menys que ahir i més que demà
OMG !!!!!!
Com que menys que ahir i més que demà ? Això va a menys !
^eMMa^, t'has colat o esperaves que les meves dots ho veiéssin?
Més que ahir però menys que demà, ara i sempre, Pol.
Odalrik tns mlta rao!
Clint, una resposta curta, mal rollo , una de massa llarga, també!
dejavie, si t'ho pregutent ja saps! Com molt bé diu l'esteve, és diu també i prou!
deric, només es cosa d'homes?
polromeu, quedes contractat! ja saps d que parlo!!
Jeje, tens raó ha estat una pífia!