La Sara ja rondava la trentena. S’havia casat feia quatre anys amb un paio d’aquells amb estudis i doctorats que és guanyen bé la vida i tenien una nena. Vivien en una senyora casa amb una gran balconada al bell mig del centre de la ciutat. A en Jordi, així és com és deia, l’havia conegut gràcies a un amic en comú que tenien que els havia presentat. I tot i que en Jordi assegura que va ser amor a primera vista, ella mai no s’ho va creure. Però café avui i cafè demà van acabar passant totes les estones lliures junts i així va nèixer allò que ells anomenaven felicitat.
Una felicitat entesa des del punt de vista de la tranquilitat, la confianza, el comprimís, el recolzament, la estimació. Una unió feta i dreta.
Aquell dissabte la familia feliç va dirigir-se a les grans superficies com solien fer sempre, en Jordi era un home fet a la pràctica deia que en les grans superficies és més còmode comprar. Sara preferia anar al centre, als petits comerços i veure cares conegudes.
El va veure al passadís de les ampolles de vi, amb una dona de la seva edad. Sara va disimular, però se’l va tornar a mirar, aquell cop ell si que la va veure. Es van observar però no es van dir res.
Després de dinar, Sara es va quedar adormida al sofà.
- Digui? – va preguntar Sara.
- Sara, quedem als amprobadors, ara… - era ell.
- Estic amb la meva familia…
- Diguel-si que vas a buscar unes calcetes.
Sara és dirigia als emprovadors d’aquell gran centre comercial, sudorosa, doncs sabia que anava directament a l’infern. En un d’ells la porta estava entreoberta. Una mà la va estirar.
No havia canviat gens, només tenia algunes arrugues més, i sense gairebé ni treure-li la roba la va començar a tocar i ella que es deixava, sense gemegar...Silenciosament la va penetrar. Li estirava els cabells i li premia els pits, feia temps que no estava tant excitada.
Sara es va aixecar del sofà, aquell somni l’havia feta suar. Se’n va anar a preparar el sopar, per deixar-lo a punt. Aquella nit tenien convidats, en Cesc i la Maria que tenien dos nanos petits.
Mentre tallava les verdures per fer el caldo li va sonar el mòvil. Tenia un missatge que deia: Avui t’hagués menjat.
Etiquetes de comentaris: eròtic, escrits, instint
doncs jo rebo un missatge aixi tan directa i sem treuen les ganes de tot! mare meva quin poc romanticisme i sutilesa xD
Words, no ha estat fàcil pensar el final, però com que de totes maneres el volia canviar, el teu comentari m'ha fet decidir, vaig a fer uns retocs
La història m'agrada. El final, ja és el retocat?
tirai, si!
Doncs jo sempre deixo les cortines dels emprobadors una mica obertes perquè em mirin...
... serà veritat o fals?
;-)
Llàstima que, de tota manera, només haja quedat en un somni...
Ja ho dius: tot són instints, somiats... Buscaré la Sara pels emprovadors.
Està bé aquest relat. No sé quin era el primer final, però aquest està força bé :)
Bufff quines calentures!
Saps allò de "donde hubo, retuvo?". Doncs això.
Buffff... jo rebo un missatge així... i tremolo de dalt a baix... encara que siguis súper feliç amb la teva parella.... perquè no fantasejar? [ja, ja, que no vol dir portar-ho a la pràctica, banyes no, que són molt antiestètiques!]
deixant volar la imaginació,eh? ;)
Mai ma passat res de semblant en uns emprovadors! per imaginar.. que no quedi i despres.. que me quiten lo bailao
Ei que diria que aquests alls si que couen...a mi no em faria res rebre un missatge com aquest! no se on fotria l'ego llavors! jajaja
jooorr! jo vull que m'envien un missatge així!
Lu deu ser veritat sinó com és que se t’ha passat això pel cap!
Ainalma, si, n’hi ha que tenen sort amb els somnis…
Veí! Busca-la busca-la…
Pd40: El primer és un que a la words li va semblar molt impactant, només camviava la última frase.
Candela les teves influències són palpables a tot blogville.
Alepsi, pensa que la història acava amb el missatge, encara no sabem que farà la Sara… Potser m’animo i faig una segona part, qui sap!
Marina que vols dir amb això? En uns emprovadors no però en altres llocs si?
Clint, un i una dotzena si fa falta per tenir un dia esplèndid!
Niume, em dones el mòbil? Tot és negociable…
uau! m'encanta aquesta història!
Guapíssima!!!!! ;) jiji
"e",
vols dir que no petaran la cadira? El noi de la cuixa ampla sembla fort i molt entusiasmat, espero que li duri la corda i no perdi l'equilibri.
El cor de la ciutat m'ha robat el guió: al capítol d'avui l'elga explíca la seva fantasia sexual que consisteix en fer-s'ho en un emprovador mentre passeja amb la familia per uns grans magatzems!!!
DEducció que en trec...el guionista del cor llegeix el bloc! Benvingut!
eiiiiiiiii ara si! m'agrada molt més el final ^^ ^^
suposo que el missatge no es del marit, ups m'agradat molt la història :D
..conec un cas real molt similar.
El missatge al mòbil el va veure el novio dies abans del casament.
...i evidentment, l´antic "amic" de la nubia,...es va quedar a casa sense convit. Trist, molt trist.
Si es que ja està tot inventat !!
És que aquests del cor ja no tenen idees!!! masses anys fent la sèrie.
ondia, jo havia escrit un comentari, t'ho juro! et deia que m'ha agradat la història, i això t'ho deia després de dir (més o menys) això altre:
- Què vol dir que la senyora "JA" rondava la trentena? eh? eh? eh? eh? ehhhhhhhhhh?- diu ella amb els ulls petits, petits, petiiiiiiiiiits (ehemmmmmm)