Aquelles pors
13 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 27 de març 2007 @ les 10:16 p. m..
Si no lo pruebas, nunca conocerás su sabor.
Si no te gusta, siempre puedes rechazarlo.
Si te aborrece, podrás mejorarlo.
Nunca las montañas fueron lo suficientemente altas como para no escalarlas.
Nunca los países demasiado lejos para no visitarlos.
Toc toc! Soy tu meta, ¿estás?
Si respondes sí; desconoces lo que te espera.
Si respondes no; mañana saldrá el sol por el este, como siempre.
Si las cosas se tuercen , ya se encargará el destino de volverlas a su sitio.
Si se te acaba la fuerza, en la esquina hay una máquina de bebidas azucaradas.
Si te sientes desamparado, me llamas.
Etiquetes de comentaris: castellà, emprendre, escrits, meta, pors
El títol enganya, és un post molt optimista :)
jo he pensat el mateix q en pd40. m'agrada el post pero i les pors?
Jo no crec que sigui tan optimista, simplement estàs en el punt idoni per poder triar... però quan estàs a punt de prendre una decisió tens por... dubtes... però (Em prenc el luxe de continuar la història:
Si me llamas, todos tus miedos y dudas ser irán disipando poco a poco...
a mi es que aquestes reflexions tan profundes... poro bé, estic d'acord, s'ha de tirar endavant, provar coses noves i viure aventures! el camí facil sol ser també el més avorrit!
jo stic am el pd40 i la dejà. no trobo cap por!
q sa de triar es tria! i a vegades el q sembla més fàcil no és el que més ens aportarà, ni el més divertit, ni el que ens agrada fer.
ens veiem ara;)
Uix, m'ho hauré de tornar a llegir...
i tant que és optimista, però les pors hi són reflexadísimes, la por a provar, la por a que no t'agradi, la por a que t'aburreixi, la por a no poder-ho millorar, la por de no poder arribar on cal, a assumir-ho, no?
es optimista, ho és, però ho és pq existeixen les pors. no? (ara tinc por d'haver fet el ridícul... XD)
Pd40, una cosa no treu l’altre, jo mateixa he tingut por i he estat optimista a la vegada.
;)
Déjà vie, precisament quan estàs més decidit a dur a terme alguna acció és quan sorgeixen les pors més grosses .
Mark, per a tu no tinc murs, sóc una gota traslúcida de pensaments que tu amb poc esforç interpretes a la perfecció.
Az! Jaja ja ho sé ja ho sé, pots opinar sobre la foto si vols! :p
Marina, tens raó, però això de llençar-se a la piscina és molt fácil dir-ho! Fer-ho en tots els casos i sense por té molt de mèrit!
Esteve, un comentari encertadíssim.
Ara mira't aquesta, es diu la por globar, d'Eduardo Galeano
http://ar.geocities.com/laurahla/reflexiones_elmiedoglobal.html
Está muy bien tu poesía, te felicito
la terra va giran i no la pararem pas per lo que s´ha de mirar sempre endavant i sense por!!
algú em va dir en certa ocasió que lúnica manera de superar les pors és travessar-les.
Jo crec que la clau està en les dues primeres línies... tirar endevant i superar la por... sovint és complicat si ningú et guia... però sovint, la millor guia són les paraules... jo sé de què em parlo... xDDDDD
[molt bon post!!! :D]