Estimada Mili
7 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 22 de març 2007 @ les 2:53 p. m..
Estimada Mili:
Estic segur que alguna vegada, tot passejant pels boscos o pels prats verds, has passat prop d’un rierol d’aigües clares i ràpides. I hi has llençat una flor, una flor vermella, una flor blava o una flor blanca com la neu. El corrent se l’ha endut i tu l’has seguida amb la mirada fins a perdre-la de vista. I la flor s’ha allunyat silenciosament, bressada per les ones, més i més lluny, viatjant tot el dia i tota la nit sota la claror de la lluna i els estels. No li calia gaire llum perquè conexia el camí i no podia perdre’s. I, després de tres dies sense aturar-se a descansar per res, se li ha ajuntat una altra flor que baixava per un rieron diferent. Molt lluny d’aquí, una altra nena com tu l’havia deixat caure al corrent en el mateix instant. Les dues flors s’han besat i han continuat juntes el camí i s’hi han quedat juntes fins a enfonsar-se.
També deus haver vist un ocell que, al capvespre, s’allunyava volant per damunt les muntanyes. Potser has cregut que se n’anava al llit. De cap de les maneres; hi havia un altre ocellet que volava per damunt les muntanyes i, quan a la terra ja tot era fosc, els dos s’han trobat en l’últim raig del sol. El sol els lluïa resplendent al plomatge i, tot volant d’ací d’allà sota la llum, s’han explicat moltes coses que nosaltres, aquí baix a la terra, no hem pogut sentir. Te’n adones? Els rierols i les flors i els ocells s’ajunten, però les persones no; entre elles hi ha grans muntanyes i rius, boscos i prats, ciutats i poblets, que tenen llocs fixos i que no poden ser moguts I els éssers humans no poden volar. Ara bé, el cor d’una persona pot sortir a l’encontre d’una altra, sense que allò que els separa el descoratgi. Així és com el meu cor es dirigeix cap a tu i, tot i que els meus ulls encara no t’han vist, t’estima i creu estar assegut al teu costat. I tu dius “Explica’m un conte” I ell contesta: “Sí, Mili, estimada, escolta.”
També deus haver vist un ocell que, al capvespre, s’allunyava volant per damunt les muntanyes. Potser has cregut que se n’anava al llit. De cap de les maneres; hi havia un altre ocellet que volava per damunt les muntanyes i, quan a la terra ja tot era fosc, els dos s’han trobat en l’últim raig del sol. El sol els lluïa resplendent al plomatge i, tot volant d’ací d’allà sota la llum, s’han explicat moltes coses que nosaltres, aquí baix a la terra, no hem pogut sentir. Te’n adones? Els rierols i les flors i els ocells s’ajunten, però les persones no; entre elles hi ha grans muntanyes i rius, boscos i prats, ciutats i poblets, que tenen llocs fixos i que no poden ser moguts I els éssers humans no poden volar. Ara bé, el cor d’una persona pot sortir a l’encontre d’una altra, sense que allò que els separa el descoratgi. Així és com el meu cor es dirigeix cap a tu i, tot i que els meus ulls encara no t’han vist, t’estima i creu estar assegut al teu costat. I tu dius “Explica’m un conte” I ell contesta: “Sí, Mili, estimada, escolta.”Fragment extret del conte "Estimada Mili"
Wilhelm Grimm
Dear Mili, un dels millors regals que m’han fet mai; altament recomanable.Wilhelm Grimm
Ostres, per un moment no estava sentada a la cadira...estava sentada en una pedra veient com el rierol senduia la flor que he llençat...
M'ha agradat molt.
Una abraçada
Estimada Emma... m'agrada el teu canvi... i molt!
T'he imaginat com una contacontes que explica emocionada una història, davant d'un grup
"d'adults" que encara recorden que van ser nens..
Gràcies per la recomanació Emma..soc una amant dels contes..
Perquè em resulta tan difícil deixar de llegir un llibre quan tu en parles d'ell?
Com em va passar amb el del Paul Auster...amb aquest també em resulta irresistible :) Així que d'aquí poc...
Té bona pinta. M'ha agradat el tros que has posat.
Carai!! deus tenir una biblioteca mes gran que el meu pis. molts llibre i tots semblen interessants... haure de fer una llista amb tots (uf! per st Jordi no donare a l'abast...)
No llegeixis tant i mira mes la TV!! XD
PD. Aixo dels blocs es com un riu? tots ens acabem trobant, i llavors seguim junts explicant-nos coses... (ostres que filosofic que m'ha sortit! Jo no soc aixi en realitat! eh?)
La meva filla encara el guarda i fa molts anys que li van regalar.
Jo el vaig trobar un tant estrany... però original, això sí...