A mi això del Nadal sempre m’ha fet gràcia, hi dic més aviat en sentit irònic.
Trobo que són unes festes cruels per a molta gent: pels que no tenen diners, pels que no tenen familia, pels que se’ls ha mort algú, pels que no es troben a gust. I a més a més no te les pots saltar, sinó quedes com un revolucionari i traïdor familiar.
Doncs jo dic, que celebri el Nadal qui en tingui ganes. I jo no en tinc de ganes aquest any de celebrar-lo, i no em considero una persona infeliç, però es que aquestes festes em carreguen.
Però jo faig acte de presència, que no vull “quedar malament”. I m’esforço per fer el somriure que tots esperen veure. I en certa manera ho faig perquè me’ls estimo. Però qualsevol diumenge m’ho puc passar millor de forma més natural amb ells. A mi no em calen aquestes festes. Que passa, que durant la resta de l’any res?
Acabo per concebre el Nadal com una mena de “passacomptes” de la situació en conjunt dels membres d’una familia.
Tot i així jo faig regals, almenys aprofito que diuen que és Nadal i els faig, però podria fer-los en qualsevol altra data. Potser fins i tot llavors, serien més significatius. Que és això d’obligar a la gent a comprar i comprar?
I jo em creuo la gent pel carrer i els dic Bon Nadal, perquè és el que toca, així que:
Bon Nadal i Bones Festes
Etiquetes de comentaris: nadal
