Parlo del que parlo perquè en parlo
3 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 06 de juny 2006 @ les 11:07 p. m..
A vegades tinc la sensació que els grans plaers de la vida, han estat fets com una mena de trampa perquè i caiguem i ensopeguem amb els perjudicis que comporten.Els grans plaers s'han fet gustosos, s'han fet amb olors seductores, amb colors llampants.
Tot allò que ens entra pel gust, pel tacte i que amb mesura pot ser fins i tot beneficiós, és torna perjudicial, malèvol quan se'n prèn en sobredossis.
S'ha fet agradable, s'ha fet plaent, s'ha fet esperançador, s'ha fet enriquidor, però quan s'acaba, ai las! quan s'acaba, tot són llàgrimes, lamentacions i records dolorosos. L'amor s'ha fet per viure'l però també per patir-lo.
I se li ha de tenir un respecte, i s'ha de prendre amb mesura, i no empatxar-nos d'ilusió, de prespectives, de somnis... se l'ha de veure com el combinat del dissabte la nit, bo si en prens unes copes, mort d'amor si et passes.
Perquè allò que per algú resulta un climax, poden ser uns encreuats per l'altre. (o potser hauria de dir sudoku)
salut!
:')
Mooolt bona reflexió Emma!
mol maco!
ja vigilare d no empatxarme d ningu