Postejat per l' Alls cuits mai couen
el 03 d’abril 2007 @ les 10:36 p. m.. 
Hi hauria 3 tipus de persones: les que transmeten, les que no transmeten i les que desconeixes.
Per suposat, qui pot estar a la llista de persones que transmeten per algú, pot estar a la de persones que no transmeten per algú altre. Així doncs cadascú otorgaria una de les dues primeres categories a tota aquella gent que coneix, i la tercera per allò que encara ha de descobrir.
Cap de les llistes seria innamobible. Així doncs, algú que no et transmet res podria passar a transmetre’t coses, ja sigui perquè no t’hi havies fixat o perquè no hi havies parlat prou.
Les persones que transemeten prenen vida per elles mateixes, no necesiten de context, no necesiten d’una bona pel·lícula, o d'un bon restaurant per fer-te passar una bona tarda.
I llavors…
El miracle es produeix quan algú de la tercera llista passa, sense que te’n adonis, de manera inesperada a formar part de la primera.
Etiquetes de comentaris: escrits
I tant que si ,Emma.. això passa constantment!! I aquell instant en que t'adones de que allò està passant, és genial, pq de vegades ni t'ho havies plantejat.. i d'altres, ni tans sols te n'adones del moment en què està passant..
Petons!!
Doncs a mi hi ha una sèrie de persones que no em transmeten res però que m'agradaria que em transmetessin. Et ben juro que ho he intentat tot: posar-les de cap per avall, sacsejar-les com un Cacaolat, donar-los cops al culet com un pot de tomàquet Solis... Res a fer, fatal.
Bona Pasqua "e"
si t'ho pares a pensar, tots els de la primera llista, han estat sempre abans a la tercera, el trist és quan es fa el viatge a l'inrevès, llavors se't cau el món a sobre.
I llavors és quan.... ZAS! T'encandiles, oi? ;)
això passa quan se t'accelera el cor i et fan pessigolles a la panxa...
quina mà més sensual!
si que es genial!
quan la persona que menys t'esperes canvia de llista et sorprens de tu mateixa i em meravello d pq no me n'havia doant compte abans!
(ja soc aqui)
pq sempre deixo els comentaris incorrectament, al post d sota? snif snif. weno el meu era allà...
Sempre hi ha gent que un dia et sorpren. M'ha passat ja més d'una vegada i això demostra que no sempre es pot jutjar a una persona :-)
Salutacions!!
T'has superat... m'encanta!
La foto m'encanta.
És fantàstic quan passa això, però costa que passi, almenys a mi.
sóc coses k mai saps k pasarà!
i jo quin tipus sóc? xDei k jo transmeto molt sentiment eh! jaja
I aquesta és, a la fi, la màgia de les relacions humanes.
sovint em passa aixo amb els blocaires justament... us desconec i em transmeteu a través de paraules tot un món.
Una abraçada i bona nit
Onai! Això mateix! I si ets conscient de que està passant sempre és un motiu per alegrar-te.
Vladimir! Ves a saber que potser aquestes persones que tu sacseges són musses de grans artistes!
Clint: I a la segona? El viatge al inrevés és la decepció.
Alepsi! Penses, coi! Tu no t’escapes! Jeje.
Dèric, cert, una mà ben maca. Sí, és aquella sensació, que no et deixa impasible.
Marina, espero que moltes persones no decideixin canviar-se de llista de cop, que no donaràs a l’abast!
Déjà vie . M’has fet tornar enrere, jeje. Doncs marro marro no, però era una reflexió de tantes que faig quan menjo pipes que és una feina molt mecànica!
Doommaster, podem jutjar, si som consiciens de que es tracta d’un judici temporal?
Babèlia: jo em supero? Tu em soprens… Un dia d’aquests jo també ho faré ;)
Tirai: Si, i es en aquell moment que sembla que tot sigui igual, que estas acostumat a tot, en que surt quelcom que destaca no?
Adagio: tu estas a la primera llista ja només per la música!!!!!
Ainalma: sort hagi, aquesta de màgia!
Words: m’encanta!
Això, això, lliga'l bé que no s'escapi!!! ;)