Trencar el silenci
Acostumada a tota mena d’adversitats
Engarjolada roman la meva voluntat
Menyspreant del món les niemetats.
Per ser més d’un cop despullada ha escarmentat.
Ser presonera no la fa més valuosa
Ans és esclava de la covardia (se n’ha adonat!)
I aquesta vegada cridarà tempestuosa
Ja n’hi ha prou d’aquesta agonia!
De les entranyes en sortirà ofanosa
Més, qui de parlar la priva?
Lliscarà de mi com una sopa apetitosa
Per esdevenir bomba explosiva.
Etiquetes de comentaris: escrits, poesia, silenci, trencar, voluntat
