Que passaria si no poguéssim oblidar?
10 Comentaris Postejat per l' Alls cuits mai couen el 21 de gener 2007 @ les 8:14 p. m..
Avui endreçant l'habitació he recatat un escrit que vaig fer quan anava a l'institut per l'assignatura de filosofia, curiosament toca un tema que vaig comentar-li a en Pol fa uns dies.
"Sovint, quan ens succeeix algun afer important, el recordem amb molt d'entusiasme si esdevingúe un fet bonic o amb certa recança si no fou del tot agradable. El fet és però, que se'ns queda gravat, això vol dir, que qualsevol realitat que s'aproximi al record el desperta automàticament i és visualitzat al moment. Aquest mecanisme és grat, i ens pot arribar a proporcionar instants de felicitat si és un record agradable o de satisfacció personal.
Per el contrari, si la informació emmaguetzemada dins nostre és un record o vivència dolenta o amarga pot arribar a canviar el signe de la nostra vida. Depenent del cas, pot arribar a manifestar-se trascendentment en cada una de les nostres accions, de manera molt negativa. Pot influir fins al punt de canviar la nostra conducta. Si no poguéssim oblidar un amor passat, seriem totalment incaços de tornar a estimar o conviure amb una altra persona.
L'antídot per oblidar, és el temps. Aquest resulta menys o més llarg depenent de la importància que té el record sobre nosaltres i depenent també de la facilitat amb que hom oblida. Encara que no aconseguim oblidar del tot, si més no, podem allargar l'interval de temps amb el que recordem un fet concret. De tal manera, doncs, es pot passar de l'aparició diària i fins i tot constant d'un record, a només una aparició esporàdica i efímera, que en aquest cas, no tindria cap repercussió negativa.
Si no poguéssim oblidar, els records condicionarien la nostra vida tan o més que la nostra situació actual, per la qual cosa tothom viuria amb pors, tristeses perpètues i mals humors."
PD. Si potser és un pal, però era filosofia i ens haviem de fer l'olla mental.
"Sovint, quan ens succeeix algun afer important, el recordem amb molt d'entusiasme si esdevingúe un fet bonic o amb certa recança si no fou del tot agradable. El fet és però, que se'ns queda gravat, això vol dir, que qualsevol realitat que s'aproximi al record el desperta automàticament i és visualitzat al moment. Aquest mecanisme és grat, i ens pot arribar a proporcionar instants de felicitat si és un record agradable o de satisfacció personal.
Per el contrari, si la informació emmaguetzemada dins nostre és un record o vivència dolenta o amarga pot arribar a canviar el signe de la nostra vida. Depenent del cas, pot arribar a manifestar-se trascendentment en cada una de les nostres accions, de manera molt negativa. Pot influir fins al punt de canviar la nostra conducta. Si no poguéssim oblidar un amor passat, seriem totalment incaços de tornar a estimar o conviure amb una altra persona.
L'antídot per oblidar, és el temps. Aquest resulta menys o més llarg depenent de la importància que té el record sobre nosaltres i depenent també de la facilitat amb que hom oblida. Encara que no aconseguim oblidar del tot, si més no, podem allargar l'interval de temps amb el que recordem un fet concret. De tal manera, doncs, es pot passar de l'aparició diària i fins i tot constant d'un record, a només una aparició esporàdica i efímera, que en aquest cas, no tindria cap repercussió negativa.
Si no poguéssim oblidar, els records condicionarien la nostra vida tan o més que la nostra situació actual, per la qual cosa tothom viuria amb pors, tristeses perpètues i mals humors."
PD. Si potser és un pal, però era filosofia i ens haviem de fer l'olla mental.
