No és per gust, sinó que resulta que és el camí més curt que se’m acut per arribar a la meva destinació.
Potser canvio de ruta, qui sap...
Sort hagi, qui estimi aquest silenci de la paraula escrita
No és per gust, sinó que resulta que és el camí més curt que se’m acut per arribar a la meva destinació.
Potser canvio de ruta, qui sap...
© 2006 ALLS CUITS MAI COUEN | Blogger Templates by GeckoandFly.
No part of the content or the blog may be reproduced without prior
written permission.
Learn how to make money online | First Aid and Health Information at Medical Health
Sense ànims de voler semblar un covard, de vegades és millor canviar la ruta si això t'ha d'evitar passar una mala estona.
Un altre cop.
personalment avui em veig molt reflexat al teu post.
demà potser hi ha un retrobament, una part de mi vol donar la volta o passar més tard, o no passar, l'altre vol estar-s'hi fins que es produeixi...
suposo que aixó ens passa per deixar les portes mig obertes, oi? fan corrent d'aire...
és inevitable mirar el balcó, això segur. Llavors si no vols veure el que pot haver-hi, val més canviar de ruta.
waw! crec q ho passo per alla i miro cadacop q hi passo tot i no "voler" trobarme'l o canvio d ruta. Ara el balcó xulissim!
Jo no només vaig canviar de ruta... vaig canviar de vida... i ara, amb la perspectiva del temps... molt millor! Un petó Emma
Jo crec que passes per mirar el balcó del número 14, realment val la pena!
Jo faria com tu... passar rapid i la mirada endavant. si me'l trobo ben be que sigui pq e xocat amb ell
Ves-hi en cotxe.. :P