ALLS CUITS MAI COUEN

Tens presa.

El despertador ha sonat a l’hora, però tu l’has apagat i com si res has arreplegat el somni deixat a mitges. Després has obert els ulls i has sentit silenci, has fet un bot fora al llit i has ensopegat amb les sabates arrenglerades que la mare sempre et diu que endrecis. L’habitació fa pena, li cal una neteja.

Sortint al carrer, el cel entrenyinat, olor a clavegueram, degoteig a les façanes,. Amb la roba a mig posar i un bitllet arrugat a la mà, camines a pas lleuger cap a l’estació.
Merda! Marxa el tren davant els teus nassos, l’andana és buida, t’han faltat un parell de segons, “maleït desperador”.

L’home de la bosa kaki no para de mirar-te, porta unes ulleres grosses passades de moda, i uns pantalons curtíssims que li ballen. Desvies la vista. Penses que tu vas millor vestida i això que només has tingut 5 minuts per fer-ho.

Puges al tren, novetat. Cares noves i sempre noves, no s’acaba. Fa molta calor, busco desesperadament el termòstat de la calefacció. Merda! No estàs a casa. Les cames et suen. Et despulles, deixes les pells a la repisa del vagó. T’asseus i dorms.

“... i trens regionaaaals, i ferrocarrils de la generalitaaat!”
I despertes amb aquella veu seductora de grabació, i repeteixes: regionaaaalss, amb veu encara més provocativa.
Baixes del tren: Ready, steady, go!!! Comença la cursa, tens presa, arribes tard a l’acadèmia. El cap et treballa a la velocitat de la llum, has de ser àgil.

T’ubiques a la fila de la quarta màquina de bitllets, penses que avançaràs més per allà.
La circulació és densa, retencions, fas zigazagues entre la gent.
Un segon suposa perdre el tren, el metro. No tens temps per cordar-te la sabata.

“...pip pip pip pip ..” i cap dins, ja hi ets, t’ha anat de poc. Avui no calia que et dutxessis. Perquè fas una fila...

Arribes a la teva parada, avui el metro ha anat més lent o percepcions equivocades...
Camines i camines pel laberint subterrani...
Agafes aire de l’intramón, tot pujant les escales
El retens....i l’expulses....
Olor a combustible... i llum.

Dones tres voltes sobre teu mateix, potser la paret més pròxima és a 200 metres, et sents petit però t’agrada, t’encantes amb l’entorn, no t’ha servit de res anar tant ràpid, però coi!!! Ets al mig de Barcelona i t'encantes...