ALLS CUITS MAI COUEN

Avui m’he trobat per casa amb una entrevista a un tal Jean-Claude Kaufmann (Jean-Claude típic nom francès) , un sociòleg de la parella y de la vida cotidiana.

Aquest afirma que “l’amor neix el matí següent”. Que el que passa l’endemà de la primera nit determina el futur de la parella.

Que és el matí següent?

-El primer matí que una parella viu després de passar la primera nit al llit.

¿Un sociòleg estudia això?

-És un matí importantíssim! Aquest matí determina el futur d’aquella parella, i això iflueix en el teixit social. Com a sociòleg, m’interessa molt analitzar que succeeix exactament des de que ambdós obren els ulls, quines reaccions es donen…

I què succeeix?

-Moltíssimes coses! En aquest primer matí, dos universos desconeguts colisionen. Si encaixen, hi ha futur per aquella parella.

I per exemple, quines circunstàncies podrien impedir que encaixessin?

-Si el primer matí al llit, un deixa escapar una ventositat, està dinamitant la viabilitat d’aquella parella. En aquest matí, un pet pot dinamitar l’amor…

Molt bon exemple, molt explícit…

-Hi ha millons de coses que succeeixen en aquest primer matí, millons de negociacions concients i inconcients! D’elles depen que neixi una història d’amor… o que tot quedi en una nit de sexe boig.

Aquí neix l’amor? No en la nit abans?

-Desitjar l’altre és el motor de l’amor ( i és un moment, per cert, que sol donar-se en ocacsió d’una festa). Però és a l’endemà següent quan es forja la posssibilitat ( o no) d’una convivencia amorosa!

I en quins aspectos és fonamenta això?

-He estudiat moltes parelles…Una noia, Juliette, m’explicava que al veure els calçotets Carrefour d’aquell noi va saber que no hi hauria res sòlid entre els dos!

Uns calçotets poden més que l’amor?

-Cada detall, cada gest, és decisiu…En aquell matí un decideix si es veu capaç d’encaixar ( o no) en la seva vida tot allò que va descobrint de l’altre: la rova, els gustos, els hàbits…

Exemples, exemples…

-Una noia, Aghata, va al lababo i descobreix que és horrible, sense calefacció, sense sabó, amb la toballola brutísima, la dutxa molt curta!

Horror.

-Ella és francesa, i això li succeeix a Londres amb John, un noi anglès. I a sobre, ell posa música tecno molt alta i per esforzar li prepara sándwich de llonganissa!

I què va fer Aghata?

-Estava en estat de shock: va sentir impulsos físics de marxar d’allà

No m’extranya…

-Però no va fugir! Es va frenar perquè va pensar que podia perdre l’ocasió de la seva vida: John era tant comprensiu, tant amable amb ella, l’escoltava…! I ella es va esforzar, i va aguantar.

Ajà, però la pregunta és, aquell labavo tenia raó?

-La resposta és: el lavabo gairebé sempre té rao.

Ah, interessant…

-És que una persona es construeix sobre objectes: els objectes no son externs, són una part de nosaltres! Per això, el primer matí descobrim moltes coses de l’altre a través dels seus objectes. I dels seus gests. No hi ha dos persones amb el mateix sistema de gests.

Jo, quan m’aixeco, directe a pixar….

-Bé, això pot ésser bastant universal, pero: deixa la porta oberta o tancada? Es renta primer i després esmorza o al revés?

Bah, són minúcies…

-No ho són! Són microcultures individuals… i xoquen. Colombine tenia la costum d’anar desbullada al lavabo i deixar la porta entreoberta, però Frank de tapar-se i tancar-se. Allà va començar una negociació, un ajust.

Algun altre exemple de microcultura?

-A Juliette li agradava esforzar sentada en una taula ben provista de coses apetitoses, mentre que Peter es rentava les dents a la dutxa i no esmorzava. Ho van descobrir el primer matí, i va ser motiu de fricció.

Que va passar amb Juliette i Peter?

-Están junts, fent cadascú lo seu.

Pel que veig, només el pet és insalvable…

-Al primer matí difícilment es perdona. Però en una parella ja instalada…

Ah, llavors al primer matí estem actuant? Som insincers?

-Escenifiquem, sí… Al llit ens vam motrar desencadenats, però el matí següent ens sentim incòmodes. I la dona surt del llit tement la mirada del home.

Per què la tem?

- Per por a no estar a l’altura de patrons de bellesa física… I sol tapar-se. Però en els meus estudis he descobert una cosa; aquesta mirada matutina masculina no és crítica, no busca defectes, és només una mirada curiosa!

Diría que l’autoestima de la dona és més frágil que la de l’home?

-També comencen avui els homes a tenir por de la mirada de la dona. Això és nou!

Què no soporta un home d’una dona?

-Sentir que ella el busca, que l’agobia.

Què no soporta una dona d’un home?

-Que ell deixi de mostrar-se seductor i atent. Això sol ésser motiu de moltes separacions!

Doni un consell per al primer matí.

-Viviu-lo en present, disfruteu-lo relaxeu-vos, receleu menys de la mirada de l’altre.

Quants dematins necessitem per sentir-nos relaxats de veritat?

-Molts… CONEC casos en que, al tindre la necessitat de defecar el primer matí, la persona coloca una gran bola de paper higènic al vàter per evitar el soroll de “pluf”.

Quin malgast, si manté aquest hàbit…

-Prenem milers de microdecisions que son la base d’un futur “estil conjugal”.

Però com saber si és la mitja toronja?

-L’amor comença si els dos individus es transformen una mica. L’amor és violent!
Et transforma, mata la teva antiga identitat… i és una de nova la que neix. Estàs disposat?

PD: Pol espero un link com déu mana!

Etiquetes de comentaris: entrevista, kaufmann, sociologia